VINCLE
by ((( j )))
-
Digital Album
Immediate download of 12-track album in your choice of MP3 320, FLAC, or just about any other format you could possibly desire.Buy Now €7 EUR or more
-
Share
1. |
||||
|
| ||||
2. |
Drenar
03:42
|
|||
|
| ||||
3. |
||||
|
| ||||
4. |
||||
|
| ||||
5. |
Ple (amb Rusó Sala)
03:33
|
|||
|
| ||||
6. |
Un raig de llum
03:11
|
|||
|
| ||||
7. |
Vincle
04:39
|
|||
|
| ||||
8. |
Sr. desconegut
04:31
|
|||
|
| ||||
9. |
Tinc por
02:26
|
|||
|
| ||||
10. |
||||
|
| ||||
11. |
Natura
05:21
|
|||
|
| ||||
12. |
Dues passes enrere
06:47
|
|||
|
| ||||
about
• • • • • • • • • • • •
Primer treball de ((( j )))
• • • • • • • • • • • •
Primer treball de ((( j )))
• • • • • • • • • • • •
credits
released 22 November 2011
Composat i interpretat per ((( j ))).
Jordi Sànchez al baix (tots els temes).
Xavi Ayala a la bateria (temes 1,3, 5, 6, 7 i 8).
Oriol Pujol al teclat (temes 3, 5, 8 i 10).
Inclou ‘Consell’ i ‘Poema vegetal’ de Dolors Miquel
i ‘La cosa en mi’ de BlancaLlum Vidal.
'Altra volta' a partir de la Segona variació
de 'Tema i variacions' de Joan Brossa.
Rusó Sala canta a 'Ple'.
• • • • • • • • • • • •
Mesclat a estudis Ciurans per Jordi Sànchez.
• • • • • • • • • • • •
Composat i interpretat per ((( j ))).
Jordi Sànchez al baix (tots els temes).
Xavi Ayala a la bateria (temes 1,3, 5, 6, 7 i 8).
Oriol Pujol al teclat (temes 3, 5, 8 i 10).
Inclou ‘Consell’ i ‘Poema vegetal’ de Dolors Miquel
i ‘La cosa en mi’ de BlancaLlum Vidal.
'Altra volta' a partir de la Segona variació
de 'Tema i variacions' de Joan Brossa.
Rusó Sala canta a 'Ple'.
• • • • • • • • • • • •
Mesclat a estudis Ciurans per Jordi Sànchez.
• • • • • • • • • • • •
tags
license
feeds
feeds for about
"((( j ))) és un bantautor barceloní amb una gran sensibilitat tant musical com personal, que proposa un viatge a través de ... more la cançó i la poesia. Després de molts anys fent música com diu ell "de portes endins", ha arribat l'hora de fer públic el seu saber. El seu darrer treball totalment autoproduït, Vincle, beu de la cançó, la poesia, l'electrònica, el jazz i el funk" / Sona 9 less
contact / help
For help with downloads, click here.
For all other inquiries, click here.
- Track Name: Tots tenim la nostra veritat
-
• • • • • • • • • • • •
Tots tenim la nostra veritat.
Si portes temps tancat
la treus de ben endins del pou.
Si ets obert et surt a rajar:
mira quin doll d’aigua a la font, ara que es vespre*
No volem sentir-nos errats,
però seguim dempeus a base de murs.
Hi ha bifurcacions que agafar...
Quan tries un camí, destries els altres.
Com la foscor s’apropa al mussol
i ell obre els ulls, el cap desperta.
O com un gos remuga gelòs rostant un ós, el cap desperta.
Tots tenim la nostra veritat,
però només alguns en fem bandera.
Tots tenim la nostra veritat,
tan qui nodreix l’amor com qui el mossega!
N’hi ha que s’afanyen a mostrar
quan troben un peix gros,
beneïnt la taula amb un vi ben escumós.
N’hi ha que viuen dins de mapes
per no perdre’s,
comprobant que enfora lliga amb l’interior.
Com la foscor s’apropa al mussol
i ell obre els ulls, el cap desperta.
O com un gos remuga gelòs rostant un ós,
el cap desperta.
Uns preguen pel gust o per la por
d’una ocasió de frec a frec amb la d’un altre,
o esperen tancats amb pany i clau
que arribi un brau i fumi avall la seva tanca.
No volem sentir-nos errats,
però tots tenim la nostra veritat
tots tenim la nostra veritat,
tots tenim la nostra veritat.
• • • • • • • • • • • •
* diu Joan Salvat-Papasseit - Track Name: Drenar
-
• • • • • • • • • • • •
Som tot ferida, i com supura!
Tota la vida cerquem la cura.
Hi ha qui vol creure que se’n pot estar
i dissimula que a soles es mor
per drenar.Aah, drenar...
Riures extàtics esquitxen les galtes.
La pell que tiba, ara dol, ara vibra,
fent via fins que tremolen les cames!
Para atenció, que tot jo sóc a punt
de drenar. Aah, drenar...
Destarotats, fets puré per la vida.
Estructurats per ser ben sacsejats.
Som astres que necessiten dels altres.
Naixem tocats i ens toquem més
per tal de drenar. Aah, drenar...
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Reflexos
-
• • • • • • • • • • • •
Cada moment porta un va i ve
de feixos de llum tèrbols.
Et sento dir-me: ‘Eh, tu! On ets?’.
Enredat als teus reflexos!
Potser sóc cada cop més lluny
dels punts a on es fixa tanta gent.
He descobert que les veritats més amagades
poden veure’s en un reflex.
La tirania del pensament
aixeca murs que no et deixen veure res.
El món és buit de tan engany que té!
Oblides confiar en allò que ve.
Hi ha més veritat als reflexos!
Jo m’hi passaria tot el dia
desxifrant-ne el moviment
Allò que se’ns presenta disposat
és tan fictici... no té interès.
Potser sóc cada cop més lluny
dels punts a on es fixa tanta gent.
Però he descobert que les veritats més amagades poden veure’s en un reflex.
Enmirallant-nos en la multitud,
et veig a tu als altres, i els altres en tu.
Feliç si trobo algú que em deixa entrar,
o veig que han oblidat enretirar
les claus d’alguns reflexos.
Quant de temps viscut als reflexos!
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Altra volta (de Joan Brossa)
-
• • • • • • • • • • • •
Pou absorvent, el jo, inútil desferra
que al sentit de cap fletxa giravolta.
Poetes lliris desdenyen la guerra
que es fa latent al sí de la revolta.
Jo no vull perdre el contacte amb la terra
i la relació amb la gent que em volta.
Vells, poetes i mestres, us enterra
la lluita; l’home us supera altra volta.
Si els arbustos recolzen en sabates
Damunt la terra un trist destí ens retroba
I tothom mor de pena entre les mates.
Tot el gènere humà dintre de la cova
d’un món fantàstic d’irreals patates
No daran idea de cap força nova
• • • • • • • • • • • •
Segona variació de 'Tema i variacions' de Joan Brossa
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Ple (amb Rusó Sala)
-
• • • • • • • • • • • •
(Tot és ple de punts
que brillen fort en la foscor.
Tot és ple de corrent
que ens travessa d’uns a d’altres!
L’amor als feixos de llum
ens omple els dies d’escalfor
per copsar que la raó
veu millor des de la màgia.
L’amor ho demostra,
si el sents endins o enfora,
fortuna la nostra!)
Tot és ple de llocs comuns,
quan fas a un costat
les ganes de diferenciar-te.
Tot és ressó de veus
que ens passen d’uns a d’altres.
Quan la ment es calma
un pot fruir en la vibració.
Qui ha copsat la llum endins, la reconeix enfora.
Qui ha copsat la llum enfora, la reconeix a l’interior.
Tot és ple de la mateixa substància,
posant paraules, fent enrenou! Tot és ple!
A cops l’esclat del NO
aconsegueix enlluernar-te.
Llavors ho inunda tot de forces i tensions.
Tot és fosca tanmateix!
Qui ha copsat la llum endins, la reconeix enfora.
Qui ha copsat la llum enfora, la reconeix a l’interior.
• • • • • • • • • • • •
amb Rusó Sala
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Un raig de llum
-
• • • • • • • • • • • •
Un raig de llum en la foscor...
Vaig deixar veure que
no sóc un home tipus,
per ser traslladat a un racó.
Anys de soledat imposada...
Tu la vas acabar.
Tu la vas dur a la fi.
Tu la vas acaronar
fins a fer-la sortir!
Una conversa sense por:
idees que trenquen
les parets de la bombolla.
Enfora res no gira
al meu voltant...
M’estava quedant atrapat en mi!
Tu ho vas veure clar.
Tu em vas guarir.
Em vas estendre la mà
fins a fer-me sortir!
Un raig de llum, una conversa,
un llibre en blanc que els dos vam llegir...
Una mirada diferent de les altres.
Un raig de llum!
Queda palesa la importància
d’una mà estesa en el moment adient.
Sempre provo
de sortir-me’n sol...
Estava tan necessitat!
Tu et vas adonar.
Tu et vas arriscar!
Vas entrar aquí endins
fins a fer-me sortir!
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Vincle
-
• • • • • • • • • • • •
Tens el posat calmat que jo voldria,
fent fora les pors que un moment
a mi em capgiren!
Tens el contrast
que gela els cims en primavera
omplint el cabal
d’una passió que m’ennuega.
Jo sobreviuria sense tu!
Trobo tantes portes en la multitud...
És amb aquesta independència
que vull apropar-me a tu,
perquè tot just la llibertat
valida el nostre vincle.
Ben al present,
salto el riu de pedra en pedra,
tallant dolçament
els lligams de dependència
que em van portar
escalfors en aparença:
amor no és amor
si no pots viure en la seva absència!
Jo sobreviuria sense tu!
Trobo tantes forces en la solitud...
És amb aquesta independència
que vull apropar-me a tu,
perquè tot just la llibertat
valida el nostre vincle.
Vincle!
Viu!
Vincle!
Viu...
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Sr. desconegut
-
• • • • • • • • • • • •
Et veig per aquestes terres,
produïnt i xerrant
com si tot fos exterior...
Habituat a no fer veure parts de tu.
Tan sols si no hi ha ningú, Sr. desconegut.
Veig que rius alegre,
et veig ben rebut pel grup
(és la recompensa!).
De portes endins relaxes el posat segur.
Qui sap què penses llavors, Sr. desconegut!
Jo em vull saber amagar
tan bonament com tu!
Si et sembla bé, vindré un temps
a prendre apunts...
Jo salto les barreres que a tothom aturen!
Fins a quin punt aguantes que et faci una lectura?
La linia divisòria pot ser una aventura,
si timbres el seu ritme i vols entrar-hi a investigar...
Si per descuit deixes oberta una comporta,
i hi entra algú i d’allò que veu n’agafa mostres,
veuran que... sabran que... diran que...
“Ja en tenim un més de menys desconegut!”.
Jo em vull saber amagar
tan bonament com tu!
I especiar el rerafons
d’aquest país ocult...
Sr. desconegut
Sr. desconegut
Sr. desconegut
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Tinc por
-
• • • • • • • • • • • •
Tinc por de que arribi el fred
i emboiri les distàncies dels carrers
i em digui ‘Pensa-ho bé
abans de marxar a un altre lloc!’
‘Estigues quiet i sentiràs el teu interior!’
Ai! Tinc por de que vingui el fred
i em digui una vegada més
les meves utopies,
si ja les sé!
Sóc a l’altra banda de les situacions
a les que em duc sense pensar-ho bé.
I això em fa tèmer que
allò que crec no sigui pas veritat!
Veig el cel tranquil, blau,
i tinc por de que vingui el fred...
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Poema vegetal (de Dolors Miquel)
-
• • • • • • • • • • • •
Sóc aquí.
Fantasia vegetal.
Tardor del misteri.
Despulla’m.
Sóc un bosc d’heures obscenes.
Sóc un bosc de lianes impúdiques,
sóc l’esparracada masoquista d’esbarzers.
Travesso els espais foscos del cervell.
Sóc aquí.
Fantasia vegetal.
Tardor del misteri.
Despulla’m.
Muntada al cavall de la solitud,
a la gropa dels desitjos salvatges.
Sóc la densitat que s’ofega en l’excés.
Perduda en la immensitat del conte de la carn
t’espero llop cínic, escena mòrbida.
Matar-te i morir en un lapsus de temps,
murmurar foscor com si fos incendi,
devorar el límit, matar allò conegut.
• • • • • • • • • • • •
A partir del poema de Dolors Miquel
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Natura
-
• • • • • • • • • • • •
De tots els llocs del món,
hi ha un endins que dóna alegria
sense jutge ni mesura.
Avall de pensaments i d’invents
del moment que ens torba
vibra la nostra veritat més pura.
Els pensaments s’estenen
pel cos i els sentiments
mostrant, de nosaltres,
la part més dura.
Ah, però, entremig de tot
veig un somriure obert:
la llum dels feixos hi despunta.
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust per la impostura.
Ben lluny de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(Som l’endoll de la natura)
Les branques treuen flor
demanant atenció concreta
enmig de perfums i voladures.
Però voltant endins i enfora
dels paradissos que s’anuncien,
entens quina festa és la que perdura!
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust per la impostura.
Ben lluny de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(Natura, tens prou temps
com per veure sense amargura.
Natura, tens la calma
que és tota una aventura)
• • • • • • • • • • • • - Track Name: Dues passes enrere
-
• • • • • • • • • • • •
Hauria fet per tu.
M’ho hauria jugat tot:
el noi més tendre i el fill de puta,
per la teva escalfor.
Dençà que et vaig veure marxar,
per mi vas ben romandre,
tot i la dificultat de les nostres circumstàncies.
I ara quedo a la fi lliurat
del somni més dolç i més amarg
de mantenir aquest fort vincle amb tu,
dues passes ben enrere.
I ara quedo a la fi lliurat
del goig de veure’t explicar
com vius la teva vida,
dues passes ben enrere.
Retrobant el gust per mirar
el rostre d’estranys en caminar
Sentint que tot mot fa boca
davant d’un full en blanc.
A mida que les pells tremolen per dins
per fer front al venir del fred
que ens omple de llum de botigues
tot l’amor que hauríem comès.
I ara quedo a la fi lliurat
del somni més dolç i més amarg
de mantenir aquest fort vincle amb tu,
dues passes ben enrere.
I ara quedo a la fi lliurat
del goig de veure’t explicar
com vius la teva vida,
dues passes ben enrere.
Abraçaré el desencís,
no el deixaré malmetre
aquest afecte que tu em fas brollar.
Potser hauria d’haver arriscat
la carta més alta que un pot jugar
però no vaig gosar
posar en joc la nostra amistat.
• • • • • • • • • • • •
